La llar d’infants pot esdevenir per als nens i nenes una nova possibilitat d’enriquiment i ampliació de les seves experiències, una altra manera de créixer i desenvolupar-se en relació amb els companys, altres adults i nous espais.

Malgrat tot, és possible que als infants els calgui un temps per conèixer aquest nou espai, d’aquest temps en diem període d’adaptació, ja que per a ells és un gran canvi. Suposa passar d’un entorn conegut i reduït, la seva casa i la seva família, a un entorn físic i social més ampli i desconegut. On les activitats, els ritmes i la forma de comunicar-se poden ser molt diferents.

Per altra banda, els nens/es no són els únics implicats en aquest procés d’adaptació, sinó que la família i les educadores de la llar d’infants també inicien una nova relació. Així doncs, implica una adaptació per a tots/es.

Per aquest motiu, durant els primers dies es portarà a terme un horari d’adaptació, el qual estarà consensuat per les famílies i les educadores. Aquest horari s’anirà modificant de manera progressiva segons les necessitats de l’infant fins arribar a normalitzar l’horari lectiu de la llar d’infants.

Aquí us anotem algunes indicacions per facilitar aquest procés:

• No parlar mai de la llar d’infants en termes negatius.
• Anar anticipant als infants de la seva incorporació a la llar, tot familiaritzant-lo amb els noms de les resta de companys/es i educadors/es.
• Seguir la mateixa rutina i el mateix horari per tal que el nen/a s’acostumi i pugui interioritzar-lo.
• Quan l’infant comença a anar a la llar no és convenient treure-li els bolquers, el xumet, etc. ja que durant l’adaptació es poden presentar alguns canvis fisiològics com la descomposició, pèrdua de gana, falta de descans….no cal veure-ho amb angoixa, ja que en poc temps tot tornarà a la normalitat.
• Només podran venir a buscar el vostre fill/a les persones autoritzades pel pare, mare o tutor legal.
• Els adults han de fer el possible perquè aquesta adaptació sigui curta i agradable.
• El pare, mare o tutor legal acompanyin a l’infat sense presses, fent un acomiadament breu i en cap cas d’amagat.
• Alguns infants necessiten portar algun objecte que els uneix-hi emocionalment amb casa seva (un mocador, un coixí, una tela, un ninot…)