El fogatjament de vers el 1380 assignava a Pira 34 focs, que baixaren a 20 el 1497 i a 21 el 1515 i el 1553. Al segle XVIII es mantingué la tendència de migradesa demogràfica (83 h el 1718), tot i que hi hagué un fort increment al llarg del segle (426 h el 1787); tornà a experimentar una disminució a la primera meitat del XIX (374 h el 1830 i 360 el 1845), seguida d’un important increment a la segona meitat de segle (571 h el 1857 i 610 el 1860, el seu màxim en tota la història). Entrà al segle XX amb 486 h, minva derivada de la incidència de la fil·loxera, i al llarg dels primers 20 anys de segle es tornà a recuperar: el 1920 arribà a 536 h. Al decenni dels cinquanta s’inicià un descens demogràfic (515 h el 1950 i 473 el 1960) que fou progressiu fins els anys noranta: 401 h el 1970, 382 el 1981 i 312 el 1991. En el padró del 1996 s’apreciava una recuperació, amb 364 h i 478 h el 2005.

Gran part del territori és ocupat pels conreus, bàsicament de secà. La vinya i els cereals són els predominants a la zona, seguits de lluny per l’ametller i, en menys quantitat, per l’olivera. Les granges avícoles i porcines que complementaven l’agricultura han anat desapareixent. També ha disminuït el nombre d’ocupats en el sector primari; gran part de la població es desplaça a treballar a les indústries instal·lades a la mateixa comarca (Montblanc, Sarral, etc.) o a l’Alt Camp.

Entre la dècada del 1960 i del 1970, la indústria es basava en l’explotació de pedreres d’alabastre. Al final dels anys noranta l’activitat industrial era representada per una empresa de productes minerals i una altra de figures decoratives, a més de l’elaboració de vi i xampany portada a terme, entre altres, per la Cooperativa Agrícola de Pira, constituïda l’any 1917. Amb la instal·lació d’un polígon industrial s’ha intentat impulsar el sector amb la implantació de petites empreses.

Indústries a Pira